Sirventès contra Pere de Berga, a qui anomena “Mon Sogre”, qui sap si per recordar-li que ha tingut afers amb alguna filla seva.
Guillem utilitza una anècdota aparentment insignificant per insultar-lo i amenaçar-lo; alhora mostra respectes envers la seva muller Estefania, la qual també considera “sogra”.

 

de motiu, no en tenia,

prô l’Arnau del Vilar,

me’n dava l’altre dia:

m’han dit que es va queixar

de Mon Sogre, el “gran banyona”,

perquè amaga i no li dóna

peix a l’hora de dinar.

 

Senyors, prô com va gosar,

si al rebost en tenia?

Si l’hagués de comprar

més disculpa tindria!

Com que va fer plorar

Ma Sogra, que és tan bufona,

prego a Déu que alguna estona

m’hi permeti esbatussar.

 

És golut amb el menjar

i un pou de gelosia,

per‘xò no li ha de dar

amor l’Estefania.

Jo el faria portar

a judici a Barcelona,

que de Tortosa a Narbona

traïdor més gran no hi ha.

 

I donat que sol plantar

tothom qui el desafia

així ho deixaré estar

fins que el mati un bon dia.

Sogra, no us pot recar

si el mireu com a persona,

estareu d’enhorabona

quan l’aneu a soterrar.

 

Sogra, ara Berga i Cardona

i el qui amb banyes es corona

de vós m’han fet allunyar.