Joglar, defuig dissorts

00:00 / 03:32

Sembla que de ben poca cosa han servit els precs fets al rei, perquè Guillem, quan escriu aquest sirventès, ja és la presó.

El trobador envia el seu joglar a veure el rei per demanar-li que l’alliberi i li garanteix que podrà refusar totes les acusacions que li facin. Entre els seus acusadors, cita Pere de Berga, Guillem de Claramunt, Ramon Folc de Cardona i Pons de Mataplana, a tres dels quals assegura haver posat banyes. Possiblement el que se’n salva és aquest darrer, el qual Guillem titlla repetidament d’homosexual en altres sirventesos.

Joglar, defuig dissorts
i ves-te’n d’esperó
—deixant atzars i sorts—
a dir al rei d’Aragó.
que em tregui de presó;
que, quan seré entre els morts,
ja no em caldrà el perdó.

No guardi el rei records
de l’acusació;
que em deixi anar i llavors,
si algú em diu malfactor,
a tot acusador
des de Tortosa als nords,
del “sí” li’n faig un “no”.

I no excloc Mon Marquès,
Guillem de Claramont,
Mon Sogre, que fa tres,
ni el pòtol Folc Ramon,
a tots plegats responc:
“A vós, Rei, no he fet res,
prô ells rai cornuts ho són”.

Dels quatre, amb tres mullers
he fet llit sense son,
deixant-me que abeurés
el cavall dins la font
i que per sota el pont
dos palafrens passés
que estimo més que el món.

Joglar, ves-te’n a dir
corrents a n’Hug d’Aveu
i Arnau —el meu cosí—,
també en Bàscol Romeu,
que al rei preguin per Déu
tregui de la cangrí
aquest vassall tan seu.