top of page
Amic
00:00 / 04:07
Aquest text i el següent són la carta de Guillem de Berguedà a un amic anònim i la resposta que en rep. Guillem li planteja un litigi sentimental amb una dama —segons sembla, Elís de Turena— i l’altre li respon, com no podia ser d’altra manera, amb una resolució favorable per al trobador.
Amic (ara no m’heu de dir
senyor, ni el meu nom distingir),
d’ambdues parts rebeu salut
perquè sou digne i saberut;
mai més no us demanaré res
si a Elís, la millor de les tres
filles d’en Raimon el ferreny
d’allà Turena, feu desdeny.
No us goso demanar cap bé
prô sí que us prego i pregaré,
sigueu honrat i perspicaç
en el judici d’aquest cas;
tenir un plet amb la meva amiga
em cou al cor més que l’ortiga.
Per’xò hem determinat tots dos
que aclariu el contenciós
per dreta llei o per amor,
segons costum d’amant d’honor.
Prô sento una angoixa molt greu:
ella m’ordena que, en nom seu,
dels arguments seus faci mostra
i que el dictamen sigui vostre.
Ara doncs parlaré primer,
ja que és així com se sol fer:
qui pateix dany s’ha de queixar
i aquell que usurpa replicar.
Em querello amb la meva amada
que més que cap altra m’agrada
des que era xica i poca cosa,
i encara més des que és esposa.
Quan ella va saber fer i dir
el que tothom va seduir,
vaig pensar anar al seu davant
a dir-li el meu desig més gran
li vaig pregar que em fes un do,
per tenir un prestigi més bo:
que ella em besés quan me’n delís
i que això sols em garantís.
D’aquest do em va fer prometatge
i el seu besar tinc per ostatge,
i ara me’l nega per esplai
sense que li hagi fallat mai.
M’ha fet, veieu, el joc del foll
que et dóna l’aigua i pren el toll.
Segons la seva opinió
no m’ha de fer cap més petó;
diu que llavors no distingia
què era assenyat i què follia,
i encara diu més endavant
que el que es promet quan s’és infant
quan es té seny s’ha d’oblidar.
Us toca a vós ara jutjar:
jo rai, res més no us diré pas;
d’arguments teniu un cabàs
per escoltar i per decidir.
Callo, no hi tinc res a afegir.
Un cop resolt aquell qui encarta,
feu-me arribar el dictat per carta,
per molt que en amors sigueu ric
no us oblideu del vostre amic,
senyor.
senyor, ni el meu nom distingir),
d’ambdues parts rebeu salut
perquè sou digne i saberut;
mai més no us demanaré res
si a Elís, la millor de les tres
filles d’en Raimon el ferreny
d’allà Turena, feu desdeny.
No us goso demanar cap bé
prô sí que us prego i pregaré,
sigueu honrat i perspicaç
en el judici d’aquest cas;
tenir un plet amb la meva amiga
em cou al cor més que l’ortiga.
Per’xò hem determinat tots dos
que aclariu el contenciós
per dreta llei o per amor,
segons costum d’amant d’honor.
Prô sento una angoixa molt greu:
ella m’ordena que, en nom seu,
dels arguments seus faci mostra
i que el dictamen sigui vostre.
Ara doncs parlaré primer,
ja que és així com se sol fer:
qui pateix dany s’ha de queixar
i aquell que usurpa replicar.
Em querello amb la meva amada
que més que cap altra m’agrada
des que era xica i poca cosa,
i encara més des que és esposa.
Quan ella va saber fer i dir
el que tothom va seduir,
vaig pensar anar al seu davant
a dir-li el meu desig més gran
li vaig pregar que em fes un do,
per tenir un prestigi més bo:
que ella em besés quan me’n delís
i que això sols em garantís.
D’aquest do em va fer prometatge
i el seu besar tinc per ostatge,
i ara me’l nega per esplai
sense que li hagi fallat mai.
M’ha fet, veieu, el joc del foll
que et dóna l’aigua i pren el toll.
Segons la seva opinió
no m’ha de fer cap més petó;
diu que llavors no distingia
què era assenyat i què follia,
i encara diu més endavant
que el que es promet quan s’és infant
quan es té seny s’ha d’oblidar.
Us toca a vós ara jutjar:
jo rai, res més no us diré pas;
d’arguments teniu un cabàs
per escoltar i per decidir.
Callo, no hi tinc res a afegir.
Un cop resolt aquell qui encarta,
feu-me arribar el dictat per carta,
per molt que en amors sigueu ric
no us oblideu del vostre amic,
senyor.
bottom of page