top of page
Cavallers, un nou cant cortès
00:00 / 05:09
Cançó, que també sembla feta per una melodia ja existent, on Guillem de Berguedà relata un contenciós sobre propietats amb un tal Guillem que anomena pagès.
Cavallers, un nou cant cortès
escolteu en el so que he après,
on acuso En Guillem pagès
i amb prou raó
perquè des que vam néixer ens tenim aversió.
Parlaré en primer lloc de mi:
sempre més li hauré d’agrair
el soldat que em va concedir,
i després jo,
en dir-li adéu, li vaig regalar un cavall bo.
De llavors que ens esbatussem
jo i el seu pare: el vell Guillem
el gran guerrer. I tots coneixem
l’ocasió,
quan vaig lluitar-hi obertament i sense por.
I abans de cloure el mes de març
vaig defensar els seus avatars
—els bons i els fets amb males arts—,
i en tal saó
pagà amb ingratitud la meva atenció.
I amb l’amor que el vassall millor
ha de tenir pel seu senyor,
pren el castell de Montmajor
al meu baró;
i emprenyat vaig retreure-li aquesta acció.
Va venir un dia a Berguedà
i la guerra vam aturar,
prô l’any treva fou en va:
com un voltor,
volia plantar a Cercs i Borredà el penó.
I Déu em va donar suport
—ja que no m’han pres ni m’han mort—
i vaig anar a presentar exhort
per traïdor
davant Mir de Lluçà, Déu li doni el millor.
La defensa fou excel·lent,
amb un brillant raonament,
no va mentir ni un sol moment:
donat que no
es dignà, ni tant sols, a fer aparició.
Pot estar del tot satisfet,
ja que per por del meu retret
ara s’ha entès i amic s’ha fet
del meu baró,
i he hagut de pagar un gran rescat per Montmajor.
I m’han dit que a més s’ha vantat
que un cavall m’havia donat,
prô menteix com un condemnat,
ja n’és de bo:
és ell qui em deu cinc-cents moltons , i no pas jo.
Ja us he dit tot allò que crec,
i el dany i el greu desassossec
i els greuges que li reconec;
—que Déu n’hi do—
i els que ell a mi em retreu des que era petitó.
escolteu en el so que he après,
on acuso En Guillem pagès
i amb prou raó
perquè des que vam néixer ens tenim aversió.
Parlaré en primer lloc de mi:
sempre més li hauré d’agrair
el soldat que em va concedir,
i després jo,
en dir-li adéu, li vaig regalar un cavall bo.
De llavors que ens esbatussem
jo i el seu pare: el vell Guillem
el gran guerrer. I tots coneixem
l’ocasió,
quan vaig lluitar-hi obertament i sense por.
I abans de cloure el mes de març
vaig defensar els seus avatars
—els bons i els fets amb males arts—,
i en tal saó
pagà amb ingratitud la meva atenció.
I amb l’amor que el vassall millor
ha de tenir pel seu senyor,
pren el castell de Montmajor
al meu baró;
i emprenyat vaig retreure-li aquesta acció.
Va venir un dia a Berguedà
i la guerra vam aturar,
prô l’any treva fou en va:
com un voltor,
volia plantar a Cercs i Borredà el penó.
I Déu em va donar suport
—ja que no m’han pres ni m’han mort—
i vaig anar a presentar exhort
per traïdor
davant Mir de Lluçà, Déu li doni el millor.
La defensa fou excel·lent,
amb un brillant raonament,
no va mentir ni un sol moment:
donat que no
es dignà, ni tant sols, a fer aparició.
Pot estar del tot satisfet,
ja que per por del meu retret
ara s’ha entès i amic s’ha fet
del meu baró,
i he hagut de pagar un gran rescat per Montmajor.
I m’han dit que a més s’ha vantat
que un cavall m’havia donat,
prô menteix com un condemnat,
ja n’és de bo:
és ell qui em deu cinc-cents moltons , i no pas jo.
Ja us he dit tot allò que crec,
i el dany i el greu desassossec
i els greuges que li reconec;
—que Déu n’hi do—
i els que ell a mi em retreu des que era petitó.
bottom of page