Cançoneta lleu i plana

00:00 / 03:12

En aquesta cançó, Guillem de Berguedà es mofa de Pons de Mataplana, al qual anomena “Mon Marquès” tot i que mai ostentà aquest títol, impossible dins l’esquema feudal català, on el rei era comte.

Guillem es burla de les dents que Pons va perdre caient del cavall, així com del seu braç esguerrat, i critica les seves tendències homosexuals.

Cançoneta lleu i plana,
lleugereta i sense ufana,
escriuré de Mon Marquès,
traïdor de Mataplana,
que d’engany és ple i obès.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
que d’engany sou ple i obès.

Brindo, Marquès, per les pedres
de Melgur , prop de Someres ,
on, de dents, vau perdre’n tres;
prô no essent les davanteres
es pot dir que no ha estat res.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
que d’engany sou ple i obès.

Vostre braç, pobreta biga,
té menys força que una figa
i el teniu bastant malmès;
si li feu fregues d’ortiga
el podreu tornar a dur estès.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
que d’engany sou ple i obès.

De vós, Marquès, qui es refia
no té amor ni companyia;
i ha de tenir ben après
que amb vós pot anar de dia,
prô de nit, ai!, res de res.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
que d’engany sou ple i obès.

Ben boig, Marquès, és qui es vana
de jeure amb vós sense b’rana
ni calces de cordovès ;
mai cap fill de cristiana
costums tan bruts s’ha permès.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
que d’engany sou ple i obès.