top of page
Cantaré de mon marquès
00:00 / 03:40
Guillem de Berguedà torna a blasmar Pons de Mataplana. En aquesta ocasió esmenta un torneig celebrat a Sentfores, a prop de Vic, on assegura haver-lo derrotat i haver-li perdonat la vida. No s’està, també, de recordar-li una altra humiliant derrota que havia sofert recentment a Puigcerdà. El trobador encarrega al seu joglar Arnaudó la difusió d’aquest text per a escarni de Mataplana.
Cantaré de Mon Marquès,
i no pas per fer-li mal,
el desig és natural:
si m’emprenya —malviatge!—
escoltar el seu fals llenguatge
insultant mon “per-cabal”
i dient-ne vilania
per despit o gelosia.
Prô si algú sap lligar mots
i endreçar-los tots
treballant amb tal mestria,
sóc jo i prou: ningú a la terra
canta més d’amor i guerra.
De rimar, tant no n’he après
que no em costi un gavadal.
De vegades m’és igual
que de boig tingui la imatge
perquè no és més que un miratge:
més boig qui hi veu l’irreal.
Sempre tinc el qui m’espia
el Marquès en sa follia
i d’això de tapar sots
n’és dels més devots
—hom d’això en diu sodomia—;
prô no ho dic, pobret, que a Berra
es trencà la cama esquerra.
En torneig, a Mon Marquès,
a Sentfores, al pradal,
li vaig prendre l’elm pairal
i ara el tinc en un prestatge.
El puc vèncer amb gran coratge
quan arribi el carnaval,
i si no ho vaig fer aquell dia
és perquè, ferit, patia
i Déu m’aturà els fogots;
prô per dos calçots
us daré la garantia
i que em pengin d’una serra
si el propòsit se m’esguerra.
Allà a Puigcerdà, el revés
que va rebre em dolgué igual
que la infàmia mortal
amb què va encaixar l’ultratge
davant nobles de llinatge
i davant Pinós, al qual
va tractar amb barroeria.
Se’l veu sempre en companyia
del pitjor dels seus nebots;
de Campllong als llots
del Puig de Santa Maria
té el prestigi arran de terra
com el mar el món aferra.
Arnaudó, aquest sirventès
d’en braç-curt, dents d’animal,
ulls-de-boc-en-finestral,
t’has d’aprendre i fer un viatge
per anar fins a l’estatge
d’Aiguaviva, allà a l’hostal
on Ramon de Pau dormia,
perquè escampi tot fent via
la cançó d’en pap-de-rots,
qui no en rigui els mots
caure al pou caldria
o anar a raure on viu Balterra,
que de franc ningú desferra.
Mentre esteu, Marquès, en terra
em tindreu fent-vos la guerra.
i no pas per fer-li mal,
el desig és natural:
si m’emprenya —malviatge!—
escoltar el seu fals llenguatge
insultant mon “per-cabal”
i dient-ne vilania
per despit o gelosia.
Prô si algú sap lligar mots
i endreçar-los tots
treballant amb tal mestria,
sóc jo i prou: ningú a la terra
canta més d’amor i guerra.
De rimar, tant no n’he après
que no em costi un gavadal.
De vegades m’és igual
que de boig tingui la imatge
perquè no és més que un miratge:
més boig qui hi veu l’irreal.
Sempre tinc el qui m’espia
el Marquès en sa follia
i d’això de tapar sots
n’és dels més devots
—hom d’això en diu sodomia—;
prô no ho dic, pobret, que a Berra
es trencà la cama esquerra.
En torneig, a Mon Marquès,
a Sentfores, al pradal,
li vaig prendre l’elm pairal
i ara el tinc en un prestatge.
El puc vèncer amb gran coratge
quan arribi el carnaval,
i si no ho vaig fer aquell dia
és perquè, ferit, patia
i Déu m’aturà els fogots;
prô per dos calçots
us daré la garantia
i que em pengin d’una serra
si el propòsit se m’esguerra.
Allà a Puigcerdà, el revés
que va rebre em dolgué igual
que la infàmia mortal
amb què va encaixar l’ultratge
davant nobles de llinatge
i davant Pinós, al qual
va tractar amb barroeria.
Se’l veu sempre en companyia
del pitjor dels seus nebots;
de Campllong als llots
del Puig de Santa Maria
té el prestigi arran de terra
com el mar el món aferra.
Arnaudó, aquest sirventès
d’en braç-curt, dents d’animal,
ulls-de-boc-en-finestral,
t’has d’aprendre i fer un viatge
per anar fins a l’estatge
d’Aiguaviva, allà a l’hostal
on Ramon de Pau dormia,
perquè escampi tot fent via
la cançó d’en pap-de-rots,
qui no en rigui els mots
caure al pou caldria
o anar a raure on viu Balterra,
que de franc ningú desferra.
Mentre esteu, Marquès, en terra
em tindreu fent-vos la guerra.
bottom of page