Ara, que som el mes que el fred

00:00 / 03:05

Guillem continua afalagant Estefania. Si bé anteriorment ha amenaçat denunciar Pere de Berga davant del rei, ara és ell qui tem que hagin arribat a orelles reials acusacions en contra seva. Amb aquest sirventès, envia el seu joglar Arnaudó a ratificar la seva lleialtat al monarca i demanar-li que no faci cas de les acusacions que, contra ell, li arribin.

Ara, que som al mes que el fred
amb neus i vent ens escomet,
dic traïcions que ha difós
Mon Sogre, el fotut vell tinyós;
ja que amb ell no em preval cap dret,
a cops d’espasa faré net
i amb el cavall “Matagelós”.

I també amb el Totpoderós,
que sap tots els meus drets i pors,
car cap amic favors no em ret
tret de Ma Sogra, si m’ho admet,
noble dama de gest formós,
la més bona entre les millors;
i qui m’ho negui és un ximplet.

Que ningú no em toqui el botet
ni un cavaller, ni cinc, ni set
Si gosen dir-me —detractors—
Que, bella sogra, no sou vós
la més gentil d’aquest indret;
per la fe que us tinc i em sotmet
m’hi enfrontaré de dos en dos.

Sogra, per vós estic joiós,
humil i franc, gens vanitós.
Quan el penó refermo eret
en lluita o en combat estret,
de batallar estic tan frisós
que, als enemics, si un lleó fos
provocaria menys calfred.

Arnaudó, sigues bon genet
i ves a veure el rei de pet.
Joglar, no et mostris temorós,

i ves a dir-li ben veloç
que no em guerregi amb fals retret.
Davant seu defensaré el plet
i allò que diu faré zelós.

Vull a la cort salvar el meu dret
i que el rei jutgi rigorós.

Si algú em diu descregut, pobret,
a sang o mort el repto airós.