top of page
Amic marquès, encara no fa gaire
00:00 / 04:13
En aquest sirventès, Guillem insisteix en el relat del torneig de Sentfores per seguir ridiculitzant Pons de Mataplana: descriu detalladament diverses fases de l’esdeveniment i celebra haver arrencat d’un cop de llança els pantalons al seu rival, i no perd l’oportunitat d’insultar-lo de greument.
Amic Marquès, encara no fa gaire
vaig fer de vós una cançó molt bona
i ara en faré una altra amb el mateix aire
perquè el seny m’ho permet i a més m’ho abona;
a Sentfores va veure l’enemic
que us vaig fer passar vergonya i fatic,
quedà clar en perdre vostre elm a la plaça
que teniu tinya per omplir una bassa.
Ben just no us foto de la sella enlaire,
i tant vaig bregar amb la llança gascona
que en ajupir-vos, per algun escaire,
us veié el piu Guillem de Savassona:
sé que els canonges i senyors de Vic
pels calçotets us tenen per pobric.
Amic Marquès, si no és demanar massa,
que tingueu gota i millor si no us passa.
Mentiu dient que al torneig vau atènyer
el coratge d’en Rotllà a Saragossa:
si empunyéssiu llança i no un tros de llenya
a hores d’ara jo seria a la fossa,
perquè em vau donar un cop tan fort al front
que se’n rigué Guillem de Claramont:
vostres amics cridaren “Mataplana!”
oblidant que una mà teniu malsana.
Si haguéssiu sabut com un home empènyer,
hauríeu mort el qui banyes endossa,
el cortès amant que els marits emprenya
i no tem crit, lladruc ni udol de gossa,
feix ni guerra, ni barrera, ni pont
i està content com granoteta en font,
la qual sense aigua no pot viure sana
com jo sense amor un cop per setmana.
Marquès, duc gravat amb foc a la llança
que home sense fe del mal no es defensa,
i n’hauríeu de tenir gran recança,
perquè en vós la traïció és immensa;
ni tant sols Mon Sogre que porta el pes
de tots els enganys del Barcelonès,
a vós, no us arriba pas ni a la sola:
devíeu anar a la mateixa escola.
Ramon de Pau, recita la romança
a En Nas-de-corn, i no tinguis temença,
que ningú no és més poruc d’aquí a França
ni d’home més covard tinc coneixença;
fa cinc anys que no ha etzibat un cop tes,
i ningú l’escut d’or no li ha malmès,
en cap torneig no ribota ni dola ,
ans diu que és foll qui el ferro en lluita esmola.
vaig fer de vós una cançó molt bona
i ara en faré una altra amb el mateix aire
perquè el seny m’ho permet i a més m’ho abona;
a Sentfores va veure l’enemic
que us vaig fer passar vergonya i fatic,
quedà clar en perdre vostre elm a la plaça
que teniu tinya per omplir una bassa.
Ben just no us foto de la sella enlaire,
i tant vaig bregar amb la llança gascona
que en ajupir-vos, per algun escaire,
us veié el piu Guillem de Savassona:
sé que els canonges i senyors de Vic
pels calçotets us tenen per pobric.
Amic Marquès, si no és demanar massa,
que tingueu gota i millor si no us passa.
Mentiu dient que al torneig vau atènyer
el coratge d’en Rotllà a Saragossa:
si empunyéssiu llança i no un tros de llenya
a hores d’ara jo seria a la fossa,
perquè em vau donar un cop tan fort al front
que se’n rigué Guillem de Claramont:
vostres amics cridaren “Mataplana!”
oblidant que una mà teniu malsana.
Si haguéssiu sabut com un home empènyer,
hauríeu mort el qui banyes endossa,
el cortès amant que els marits emprenya
i no tem crit, lladruc ni udol de gossa,
feix ni guerra, ni barrera, ni pont
i està content com granoteta en font,
la qual sense aigua no pot viure sana
com jo sense amor un cop per setmana.
Marquès, duc gravat amb foc a la llança
que home sense fe del mal no es defensa,
i n’hauríeu de tenir gran recança,
perquè en vós la traïció és immensa;
ni tant sols Mon Sogre que porta el pes
de tots els enganys del Barcelonès,
a vós, no us arriba pas ni a la sola:
devíeu anar a la mateixa escola.
Ramon de Pau, recita la romança
a En Nas-de-corn, i no tinguis temença,
que ningú no és més poruc d’aquí a França
ni d’home més covard tinc coneixença;
fa cinc anys que no ha etzibat un cop tes,
i ningú l’escut d’or no li ha malmès,
en cap torneig no ribota ni dola ,
ans diu que és foll qui el ferro en lluita esmola.
bottom of page